Ahir pel matí rebia la trista noticia de que el Bernat, el fill d'un bon amic, ens havia deixat. Tenia només 6 anys. No havia pogut superar una malaltia detectada tot just fa un any. No paro de donar-hi voltes, que injust. Quina impotència. Quina tristesa. Llagrimes. Des d'aqui li vull retre un petit homenatge. Ploro. Miro el cel, fosc per la nit i el fred. Hi veig un nou estel. Ahir no hi era. Somric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada