La Sabata camaleonica

Passeges pel bosc, contemples les plantes, les flors, les destrosses dels senglars. Però sempre que veus alguna cosa de color diferent encara que sigui de reüll, la mires. Normalment que veus? bosses de plàstic, papers i en general, un munt de brossa. Dissabte passat vaig trobar una fotocopiadora, d'aquelles antigues, ben be tenia 10 o 15 anys. I penses, com nassos ha arribat això aquí? Imagina't la situació: carregar la fotocopiadora al cotxe des de la oficina, anar per un camí de terra, i amb l'ajuda d’un còmplice, ficar-te bosc endins i dir, “au, aquí estarà bé; un dos iiiiii tres!”

Doncs al costat de la fotocopiadora, un parell de sabates esportives, bambes que li diuen.... Però és clar, les mires i dius, "cony, que tenen?; òndia, és molsa!" I si, aquí teniu les sabates. És increïble en quins mons mes diferents ens movem tots plegats. Jo vaig al bosc a buscar bolets i mirar plantes i animals, i altres van a fer l'animal i llençar les coses mes impensables. Definitivament estic orgullós dels meus valors que els meus pares m'han inculcat..... En qualsevol cas, la sabata sap que allà on l’han deixat no esta bé, se sent estranya, i no vol que tothom del seu voltant se la miri diferent. Ella sap que aquell individu (per dir-ho d’alguna forma) no l’ha deixat on tocava. Però en sap mes que ell, i decideix tornar-se mig camaleó i decideix mimetitzar-se. Aquí en teniu el resultat, la sabata camaleònica.......

Dia ventos i fred, però alguna cosa cau

7 de Febrer de 2009. Surto a passejar pel bosc, una d'aquella sortida que fas amb una bossa a la butxaca, només per si de cas.... Mes d'un cop m'he aturat a un bosc de forma no planificada i he hagut de posar els bolets de forma ingeniosa. Recordo aquest estiu passat que em vaig treure un jersei i vaig posar tots els bolets, força rovellons, dins la màniga. Altres cops fas un farcell amb qualsevol peça de roba a mode de bossa. El problema és desprès com expliques a casa el perquè esta tant bruta la roba.... Bé, com deia, la sortida d'avui ha estat tranqui-la. Només m'he topat amb un endurista i poca cosa mes. És molt agradable sortir a passejar així al bosc, sense escoltar crits i respirar tranquil·litat. El romani esta tot florit i hi ha alguna altra planta que ja treu tota la seva flor també. En quant als descendents dels micel·lis, poca cosa, un grapat de tricolomes i lepistes nudes, fotos que veieu aquí. Al proper post parlaré de calçat esportiu adaptat a la vida el bosc. No us ho perdeu!

Bolets de Febrer

Aquests dies, tot i el fort temporal de vent del passat dia 24, encara hi ha gent que troba fredolics i camagrocs. Fins i tot el Dani Ramirez per TV3 va ensenyar un Lactarius deliciosus (pinetell) que va nèixer a un jardi d'una casa al Maresme. I és que una tardor i un hivern tan plujos fa que els bolets encara es resisteixin a plegar. Un forero company comentava l'altra dia que el seu avi diu "si plou, sempre hi ha bolets", i no deixa de tenir raó. Sempre hi haurà racons on podem trobar algun tipus d'espècie de bolet si tenim prou humitat.
Ara tots esperem les murgules amb ganes, tot i que, qui li farà un lleig a un bon grapat de Tricholoma terreum (fredolics) o de Cantharellus lutescens (camagrocs)?