Trucs per trobar mes bolets

Cadascú te els seus "secrets" alhora de buscar bolets. Per exemple, hi ha força gent que, a boscos a prop de zones bastant poblades, on és habitual practicar tot tipus d'esport, vagi amb una bossa mig amagada agafant els tresors del bosc. Per què? La raó és ben senzilla. Si em veuen amb un cistell, sabran que vinc a buscar bolets "a consciència" i això pot fer canviar l'esport l'endemà d'aquella persona que em veu amb un cistell ben maco...
Un cop vist un truc per passar d'incògnit, una altra de bastant típic i eficaç és el buscar bolets sempre de baix cap a dalt, pujant la muntanya. Sembla mentida però passaràs per un lloc i no en veuràs cap, et gires, mires amunt, i aleshores, veus allò que quasi be trepitges i ni havies vist.

I per ultim avui, la barreja de bolets. Personalment, si tinc el cap en buscar Boletus, se'm fa dificil trobar Rossinyol (Cantharellus cibarius) Si tinc el cap en trobar llanegues (h.latitabundus), se'm fa dificil trobar rovellons i pinetells (lactarius), i així anar fent. El cervell humà funciona així; posa "un filtre" de colors i habitat, fent mes dificil trobar altres espècies que co-habitant amb el nostre objectiu. Per tant, un consell és posa't al cap les dos o tres espècies que de ben segur habitan juntes i tindràs mes òpcions d'èxit!

Bernat, el millor bolet

Ahir pel matí rebia la trista noticia de que el Bernat, el fill d'un bon amic, ens havia deixat. Tenia només 6 anys. No havia pogut superar una malaltia detectada tot just fa un any. No paro de donar-hi voltes, que injust. Quina impotència. Quina tristesa. Llagrimes. Des d'aqui li vull retre un petit homenatge. Ploro. Miro el cel, fosc per la nit i el fred. Hi veig un nou estel. Ahir no hi era. Somric.

Avui he sortit un parell d'horetes i mitja. Terreny conegut des de la infancia, pero que ara feia molts anys que no hi buscava bolets. Per sort, la persistència m'ha fet trobar una preciosa llaneguera. Us deixò unes quantes fotos per gaudir.

Fomitopsis Pinicola

Bolet en una soca, sense cap valor culinari. Es feia servir per encendre el foc. És un bolet que va creixent cada any, perenne. Cada creixement es pot notar en les seves anelles.

Tipic de l'hemisferi Nord. De joves, són de color mes ataronjat.

Hhygrophorus Latitabundus!

hygrophorus latitabundus
Originally uploaded by atfranquesa

Per fi he trobat un raconet a la vora de casa on se'n troben unes quantes. No és el millor bolet aquell que podem plegar al costat de casa? :-)

Carlets a l'esquerra, barreja a la paella

Carlets a l'esquerra, barreja a la paella
Cargado originalmente por atfranquesa

Sortida avui pel Bages a la cerca de la llanega. En aquest sentit, fracàs total! Per sort, al final he fet un cistell ben variat: llanega, rovello (sanguifluus), pinetell (deliciosus), fredolic, llengues de bou, camagroc, bec de perdiu, carlets rosats i alzinall. Aqui els podeu veure tots nets i preparats per fer un bull.

Es fa dificil saber on buscar en aquesta època pel temps que ha fet. Les solanes estan fetes un secarral, però amb una bona temperatura. Les obagues molt humides, però amb massa fred a la nit. Quin embolic! Al final, al planet on hem trobat mes bolets.

Bolets del costat d'un pollancre

PICT0037
Cargado originalmente por atfranquesa

A veure si m'ajudeu a identificar-los!

Lactarius Sanguifluus

PICT0036
Cargado originalmente por atfranquesa

"Cal Frigolino" Nov 2009
Que és Cal Frigolino? Zona prelitoral delimitada entre la Ap7, Rubí Cerdanyola i Sant Quirze del Vallès.

Saps perque li diem Cal Frigolino? La raó és que els jubilats de la zona, no saben dir "fredolic" i el tradueixen per "frigolinos". Així va quedar el nom....
Aquest es un lactarius de la zona

Osona, carlets, lactarius i fredolics

Sortida tranquil.·la de 3 horetes. El bubú, el gos de l'Albert, surt amb molta força. Nosaltres també. Només posar els peus al bosc, quedem parats de la quantitat de bolets que ens rodegen. Es impossible no trepitjar-ne algun per accident. I força ràpid, els carlets comencen a omplir els cistells. El fredolics a manta, ens fan una mica la guitza per haverni de diferents classes: el tipic i mes bo, Tricholoma Terreum; despres trobem la Tricholoma Astrosquamsum, que te el peu no blanc sinó amb petites esquames negres i amb olo de pebre. Abunda mes en planifoli. I crec que també trobem Tricholoma Squarrulosum. Tot i que els tres són comestibles, sempre tendeixo a quedar-me amb el primer només....

L'alta cerdanya, ben florida

Dissabte i diumenge passats vaig estar pels paratges de l'Alta Cerdanya i Capcir. Hi havia molt frances (ben normal) a la caça del cep (boletus edulis). Aixi doncs dissabte al mati vam sortir la familia en ple a un lloc ben amunt, a uns 2100 metres d'alçada. Tot hi haver-hi força gent pel que es normal alla (res comparable amb Catalunya però), vam omplir el cistell de ceps i bastant rossinyol.

Al dia següent a pel rovelló. Vam trobar-ne força, i vam aconseguir omplir-ne el cistell petit del tot, pero ben be, el 50% o 60% del bolet el deixavem al bosc. Lo bo de tot es que eren tots com botons. Dels grossos en vam salvar 4 o 5, tot i que em vam trobar moltissims. Les vaques i un toro una mica esbarats ens van treure temporalment del coto de bolets. Les meves filles de 6 i 8 anys en van trobar molts, imagineu-vos com estava el tema! :-)

Propera estació, cap de setmana del 26 i 27 de setembre, el mes segur, que dels darrers per alla dalt....

Pinicolas tardans

Quan ja pensava que hauriem d'esperar a florides d'Agost, la sorpresa arriba a tota la comarca. De fet, allà tothom diu que a partir del 15 de Juliol i fins a mitjans d'Agost, res de res. Pero un altra any ben estrany, com no. Sortim cap als 2200m d'alçada cap a les 10 del matí, i costa de trobar el primer, pero al final en 3 horetes fem un bon grapat de pinicolas. I com sempre per aquestes contrades, sols com uns mussols! A mi una de les coses que mes m'agrada de sortir amb amics és, a apart de la bona estona que passes, tenir-ne un que sigui un manetes a la cuina. I així va ser. A les 15h ja ens estavem cruspin un delicios arros amb ceps que deixa't estar de Bullis i Sant Paus..... Gràcies Emili!

El bolet un "animal" ¿de costums?

Dissabte passat al migdia vaig sortir pel Pirineu Francés a collir Boletus Edulis. Era el segon cop que pujava al mateix lloc enguany. Fa una parell d'anys, a mitjans de Juny ja n'havia trobat força. Pero aquest, el fred i la neu havia retardat la seva aparició. L'azalea silvestre marca molt l'inici de la temporada. Quan comença a florir és el senyal del tret de sortida. Tot just ara comença, a uns 2200m d'alçada. La veritat però és que vaig trigar ben be 45min a veure el primer bolet, que va ser aquest de la foto per sort. Estava al bell mig del prat, a tocar però del bosc, on la calor del Sol del dia i l'abric del bosc de nit, li donava la temperatura ideal. En veure on havia sortit, vaig recordar a un company del foro que em va dir "has de buscar on peta el Sol!". I així ho vaig fer. Vaig anar a la zona on sempre els trobo primerencs que hi ha pocs arbres, pero estan a solei tot el dia.

Alla vaig trobar la resta de marevelles del dia. En total, unes 11 de bon tamany. Despres vaig fer memòria (que vaig veure que la faig servir poc...), i vaig recordar que sempre comencen a fer-se en aquest lloc per anar desplaçant-se poc a poc cap a la banda mes obaga i dins del bosc, junt les azalees.

El bolet, un "animal" de costums? Jo diria que si!

Preparats, llestos.....

Ciutadans de Catalunya, ja els tenim aquí! Els apreciats ceps, boletus, edulis... com li vulguem dir, ja han arribat al Pirineu. Ara falta que jo els trobi, tot i que encara no hi he anat. Espero fer-ho en molts poquets dies. La setmana passada, parlava amb un pagès una mica aficionat al tema bolets, però no gaire, i em va explicar el següent. Els ceps que surten ara per l'alta Cerdanya francesa, no són iguals que els de agost i setembre. Els de Juny diu son menys resistents i no són tan bons per assecar. La veritat és que no ho se. Els primers normalment també, sempre se'n van a la panxa directe per allò de la novetat.

Ah, i veure com esta de gent enguany. Fa uns anys anava a pel cep al Juny, i estava sol com una sargantana al desert; des de fa un parell d'anys, la febre del bolet que estava restringida al lactarius, s'ha estes a d'altres especies i èpoques. Encara però trobo racons on nomes hi passem els cabirols, cérvols, etc i jo. Per cert, per allà dalt trobo molt ceps sense el barret! Em van dir que els cérvols en son els principals culpables, cosa que no m’estranya gens!

Espero que al proper post us pugui explicar alguna coseta interessant!

Cistell, bossa o...... jerseis?

Tot bon boletaire sap que el vímet (mimbre en castellà) és el material ideal per posar-hi el bolets, així deixem que transpirin la seva humitat, no rebin pressió dels laterals i arribin a casa en bon estat. Per tant, s’erigeix com element primordial d’una sortida boletaire. Ara bé, quan fem aquella sortida aventurera on, o bé no coneixem el terreny, o bé no sabem si ja se’n fan, que fem? Molt cops optem per la bossa de plàstic clàssica, que et poses a la butxaca i et permet passejar sense arrossegar un objecte voluminós que no saps si faràs servir o no. Quan decideixes prendre una bossa enlloc d’un cistell però, estàs fent moles altres coses. La primera, et treus la pressió que tu mateix et poses a l’agafa el cistell. Si la decisió és cistell, estàs obligat pel cap baix, a fer-ne mig com a mínim. La segona és, quan no trobes res, dir-te tu mateix “l’he encertada no agafant el cistell!”. Però, que passa quan trobes molts bolets i vas amb una bossa? Que també fas l’enze. Estàs plegant bolets que saps que quan arribin a casa, estaran en bastant mal estat i no faran el goig que t’agradaria que fessin. Si per contra, vas amb el cistell i va buit, l’amagaràs quan et trobis a gent pel bosc per a que no veig el teu gran fracàs. En lo personal, he de reconèixer que opto per bossa i/o cistell. La bossa la tinc al cotxe i quan m’agafen els 5 minuts i paro al bosc, em serveix. Molt són els cops que he anat a passejar al bosc sense bossa ni cistell i he hagut d’utilitzar el jersei o jaqueta a mode de bossa improvisada. Recordo un cop on vaig fer un nus a cada màniga del jersei i anava posant els ceps i els rovellons dins les mànigues. Vaig omplir les dues mànigues completament. I el millor de tot, els bolets van arribar en bon estat.

Neu, aigua, gel i... ¿bolets?

Aquest cap de setmana m'he pogut acostar a un dels paratges que darrerament m'hi trobo mes bé, al riu d'Eina. L'objectiu de la visita era gaudir del paissatge i de tranquilitat. Rarament trobo a ningu per aquests paratges, ni en plena temporada turistica. Aquí s'hi fan rabassoles, agaricus campestris, cama-secs i lactarius. Ara però, encara hi ha neu a les obagues i l'herva tot just comença a verdejar a les zones mes assoleiades. L'espectacle del desgel però és espectacular. Rierols a dojo, aigua per omplir pantans..... i gel!

Tot i això, ja vaig veure la primera especie de bolet, encara que no la vaig saber identificar.

Un foto per il.lustrar l'espectacle del gel, previ a la sortida de les primeres murgules!

La Sabata camaleonica

Passeges pel bosc, contemples les plantes, les flors, les destrosses dels senglars. Però sempre que veus alguna cosa de color diferent encara que sigui de reüll, la mires. Normalment que veus? bosses de plàstic, papers i en general, un munt de brossa. Dissabte passat vaig trobar una fotocopiadora, d'aquelles antigues, ben be tenia 10 o 15 anys. I penses, com nassos ha arribat això aquí? Imagina't la situació: carregar la fotocopiadora al cotxe des de la oficina, anar per un camí de terra, i amb l'ajuda d’un còmplice, ficar-te bosc endins i dir, “au, aquí estarà bé; un dos iiiiii tres!”

Doncs al costat de la fotocopiadora, un parell de sabates esportives, bambes que li diuen.... Però és clar, les mires i dius, "cony, que tenen?; òndia, és molsa!" I si, aquí teniu les sabates. És increïble en quins mons mes diferents ens movem tots plegats. Jo vaig al bosc a buscar bolets i mirar plantes i animals, i altres van a fer l'animal i llençar les coses mes impensables. Definitivament estic orgullós dels meus valors que els meus pares m'han inculcat..... En qualsevol cas, la sabata sap que allà on l’han deixat no esta bé, se sent estranya, i no vol que tothom del seu voltant se la miri diferent. Ella sap que aquell individu (per dir-ho d’alguna forma) no l’ha deixat on tocava. Però en sap mes que ell, i decideix tornar-se mig camaleó i decideix mimetitzar-se. Aquí en teniu el resultat, la sabata camaleònica.......

Dia ventos i fred, però alguna cosa cau

7 de Febrer de 2009. Surto a passejar pel bosc, una d'aquella sortida que fas amb una bossa a la butxaca, només per si de cas.... Mes d'un cop m'he aturat a un bosc de forma no planificada i he hagut de posar els bolets de forma ingeniosa. Recordo aquest estiu passat que em vaig treure un jersei i vaig posar tots els bolets, força rovellons, dins la màniga. Altres cops fas un farcell amb qualsevol peça de roba a mode de bossa. El problema és desprès com expliques a casa el perquè esta tant bruta la roba.... Bé, com deia, la sortida d'avui ha estat tranqui-la. Només m'he topat amb un endurista i poca cosa mes. És molt agradable sortir a passejar així al bosc, sense escoltar crits i respirar tranquil·litat. El romani esta tot florit i hi ha alguna altra planta que ja treu tota la seva flor també. En quant als descendents dels micel·lis, poca cosa, un grapat de tricolomes i lepistes nudes, fotos que veieu aquí. Al proper post parlaré de calçat esportiu adaptat a la vida el bosc. No us ho perdeu!

Bolets de Febrer

Aquests dies, tot i el fort temporal de vent del passat dia 24, encara hi ha gent que troba fredolics i camagrocs. Fins i tot el Dani Ramirez per TV3 va ensenyar un Lactarius deliciosus (pinetell) que va nèixer a un jardi d'una casa al Maresme. I és que una tardor i un hivern tan plujos fa que els bolets encara es resisteixin a plegar. Un forero company comentava l'altra dia que el seu avi diu "si plou, sempre hi ha bolets", i no deixa de tenir raó. Sempre hi haurà racons on podem trobar algun tipus d'espècie de bolet si tenim prou humitat.
Ara tots esperem les murgules amb ganes, tot i que, qui li farà un lleig a un bon grapat de Tricholoma terreum (fredolics) o de Cantharellus lutescens (camagrocs)?

Bolets no gaire, però molt de vent.....

Les conseqüències del temporal huracanat de vent de dissabte dia 24 van ser brutals. Malauradament amb morts arreu de Catalunya. A casa els pares, els dos arbres que hi havia grans, a terra. Aquí els veieu:

És gener i encara anem fent.....

Aquest gener, i gràcies a les darreres i abundants plujes encara podem trobar alguna coseta a la serralada prelitoral. A principis de mes el fredolic era abundant. Ara mateix, encara es troba algun fredolic, algun camagroc i també força pimpinella morada (lepista nuda). Hi ha al qui li agrada força aquest darrer bolet. Personalment no m'entusiasme.

Bolets Catalans

Hola company@s; a partir d'avui, coincidint amb l'any nou, intentaré anar explicant com evolucionen les temporades boletaires mitjançant una aproximació entròpica :), i a partir és clar, de les experiències que també vulgueu compartir aquí.
Doncs queda dit, aneu-me dient les vostres troballes i alguna imatge i ho anirem publicant entre tots!