Pinicolas tardans

Quan ja pensava que hauriem d'esperar a florides d'Agost, la sorpresa arriba a tota la comarca. De fet, allà tothom diu que a partir del 15 de Juliol i fins a mitjans d'Agost, res de res. Pero un altra any ben estrany, com no. Sortim cap als 2200m d'alçada cap a les 10 del matí, i costa de trobar el primer, pero al final en 3 horetes fem un bon grapat de pinicolas. I com sempre per aquestes contrades, sols com uns mussols! A mi una de les coses que mes m'agrada de sortir amb amics és, a apart de la bona estona que passes, tenir-ne un que sigui un manetes a la cuina. I així va ser. A les 15h ja ens estavem cruspin un delicios arros amb ceps que deixa't estar de Bullis i Sant Paus..... Gràcies Emili!

El bolet un "animal" ¿de costums?

Dissabte passat al migdia vaig sortir pel Pirineu Francés a collir Boletus Edulis. Era el segon cop que pujava al mateix lloc enguany. Fa una parell d'anys, a mitjans de Juny ja n'havia trobat força. Pero aquest, el fred i la neu havia retardat la seva aparició. L'azalea silvestre marca molt l'inici de la temporada. Quan comença a florir és el senyal del tret de sortida. Tot just ara comença, a uns 2200m d'alçada. La veritat però és que vaig trigar ben be 45min a veure el primer bolet, que va ser aquest de la foto per sort. Estava al bell mig del prat, a tocar però del bosc, on la calor del Sol del dia i l'abric del bosc de nit, li donava la temperatura ideal. En veure on havia sortit, vaig recordar a un company del foro que em va dir "has de buscar on peta el Sol!". I així ho vaig fer. Vaig anar a la zona on sempre els trobo primerencs que hi ha pocs arbres, pero estan a solei tot el dia.

Alla vaig trobar la resta de marevelles del dia. En total, unes 11 de bon tamany. Despres vaig fer memòria (que vaig veure que la faig servir poc...), i vaig recordar que sempre comencen a fer-se en aquest lloc per anar desplaçant-se poc a poc cap a la banda mes obaga i dins del bosc, junt les azalees.

El bolet, un "animal" de costums? Jo diria que si!

Preparats, llestos.....

Ciutadans de Catalunya, ja els tenim aquí! Els apreciats ceps, boletus, edulis... com li vulguem dir, ja han arribat al Pirineu. Ara falta que jo els trobi, tot i que encara no hi he anat. Espero fer-ho en molts poquets dies. La setmana passada, parlava amb un pagès una mica aficionat al tema bolets, però no gaire, i em va explicar el següent. Els ceps que surten ara per l'alta Cerdanya francesa, no són iguals que els de agost i setembre. Els de Juny diu son menys resistents i no són tan bons per assecar. La veritat és que no ho se. Els primers normalment també, sempre se'n van a la panxa directe per allò de la novetat.

Ah, i veure com esta de gent enguany. Fa uns anys anava a pel cep al Juny, i estava sol com una sargantana al desert; des de fa un parell d'anys, la febre del bolet que estava restringida al lactarius, s'ha estes a d'altres especies i èpoques. Encara però trobo racons on nomes hi passem els cabirols, cérvols, etc i jo. Per cert, per allà dalt trobo molt ceps sense el barret! Em van dir que els cérvols en son els principals culpables, cosa que no m’estranya gens!

Espero que al proper post us pugui explicar alguna coseta interessant!

Cistell, bossa o...... jerseis?

Tot bon boletaire sap que el vímet (mimbre en castellà) és el material ideal per posar-hi el bolets, així deixem que transpirin la seva humitat, no rebin pressió dels laterals i arribin a casa en bon estat. Per tant, s’erigeix com element primordial d’una sortida boletaire. Ara bé, quan fem aquella sortida aventurera on, o bé no coneixem el terreny, o bé no sabem si ja se’n fan, que fem? Molt cops optem per la bossa de plàstic clàssica, que et poses a la butxaca i et permet passejar sense arrossegar un objecte voluminós que no saps si faràs servir o no. Quan decideixes prendre una bossa enlloc d’un cistell però, estàs fent moles altres coses. La primera, et treus la pressió que tu mateix et poses a l’agafa el cistell. Si la decisió és cistell, estàs obligat pel cap baix, a fer-ne mig com a mínim. La segona és, quan no trobes res, dir-te tu mateix “l’he encertada no agafant el cistell!”. Però, que passa quan trobes molts bolets i vas amb una bossa? Que també fas l’enze. Estàs plegant bolets que saps que quan arribin a casa, estaran en bastant mal estat i no faran el goig que t’agradaria que fessin. Si per contra, vas amb el cistell i va buit, l’amagaràs quan et trobis a gent pel bosc per a que no veig el teu gran fracàs. En lo personal, he de reconèixer que opto per bossa i/o cistell. La bossa la tinc al cotxe i quan m’agafen els 5 minuts i paro al bosc, em serveix. Molt són els cops que he anat a passejar al bosc sense bossa ni cistell i he hagut d’utilitzar el jersei o jaqueta a mode de bossa improvisada. Recordo un cop on vaig fer un nus a cada màniga del jersei i anava posant els ceps i els rovellons dins les mànigues. Vaig omplir les dues mànigues completament. I el millor de tot, els bolets van arribar en bon estat.

Neu, aigua, gel i... ¿bolets?

Aquest cap de setmana m'he pogut acostar a un dels paratges que darrerament m'hi trobo mes bé, al riu d'Eina. L'objectiu de la visita era gaudir del paissatge i de tranquilitat. Rarament trobo a ningu per aquests paratges, ni en plena temporada turistica. Aquí s'hi fan rabassoles, agaricus campestris, cama-secs i lactarius. Ara però, encara hi ha neu a les obagues i l'herva tot just comença a verdejar a les zones mes assoleiades. L'espectacle del desgel però és espectacular. Rierols a dojo, aigua per omplir pantans..... i gel!

Tot i això, ja vaig veure la primera especie de bolet, encara que no la vaig saber identificar.

Un foto per il.lustrar l'espectacle del gel, previ a la sortida de les primeres murgules!

La Sabata camaleonica

Passeges pel bosc, contemples les plantes, les flors, les destrosses dels senglars. Però sempre que veus alguna cosa de color diferent encara que sigui de reüll, la mires. Normalment que veus? bosses de plàstic, papers i en general, un munt de brossa. Dissabte passat vaig trobar una fotocopiadora, d'aquelles antigues, ben be tenia 10 o 15 anys. I penses, com nassos ha arribat això aquí? Imagina't la situació: carregar la fotocopiadora al cotxe des de la oficina, anar per un camí de terra, i amb l'ajuda d’un còmplice, ficar-te bosc endins i dir, “au, aquí estarà bé; un dos iiiiii tres!”

Doncs al costat de la fotocopiadora, un parell de sabates esportives, bambes que li diuen.... Però és clar, les mires i dius, "cony, que tenen?; òndia, és molsa!" I si, aquí teniu les sabates. És increïble en quins mons mes diferents ens movem tots plegats. Jo vaig al bosc a buscar bolets i mirar plantes i animals, i altres van a fer l'animal i llençar les coses mes impensables. Definitivament estic orgullós dels meus valors que els meus pares m'han inculcat..... En qualsevol cas, la sabata sap que allà on l’han deixat no esta bé, se sent estranya, i no vol que tothom del seu voltant se la miri diferent. Ella sap que aquell individu (per dir-ho d’alguna forma) no l’ha deixat on tocava. Però en sap mes que ell, i decideix tornar-se mig camaleó i decideix mimetitzar-se. Aquí en teniu el resultat, la sabata camaleònica.......

Dia ventos i fred, però alguna cosa cau

7 de Febrer de 2009. Surto a passejar pel bosc, una d'aquella sortida que fas amb una bossa a la butxaca, només per si de cas.... Mes d'un cop m'he aturat a un bosc de forma no planificada i he hagut de posar els bolets de forma ingeniosa. Recordo aquest estiu passat que em vaig treure un jersei i vaig posar tots els bolets, força rovellons, dins la màniga. Altres cops fas un farcell amb qualsevol peça de roba a mode de bossa. El problema és desprès com expliques a casa el perquè esta tant bruta la roba.... Bé, com deia, la sortida d'avui ha estat tranqui-la. Només m'he topat amb un endurista i poca cosa mes. És molt agradable sortir a passejar així al bosc, sense escoltar crits i respirar tranquil·litat. El romani esta tot florit i hi ha alguna altra planta que ja treu tota la seva flor també. En quant als descendents dels micel·lis, poca cosa, un grapat de tricolomes i lepistes nudes, fotos que veieu aquí. Al proper post parlaré de calçat esportiu adaptat a la vida el bosc. No us ho perdeu!

Bolets de Febrer

Aquests dies, tot i el fort temporal de vent del passat dia 24, encara hi ha gent que troba fredolics i camagrocs. Fins i tot el Dani Ramirez per TV3 va ensenyar un Lactarius deliciosus (pinetell) que va nèixer a un jardi d'una casa al Maresme. I és que una tardor i un hivern tan plujos fa que els bolets encara es resisteixin a plegar. Un forero company comentava l'altra dia que el seu avi diu "si plou, sempre hi ha bolets", i no deixa de tenir raó. Sempre hi haurà racons on podem trobar algun tipus d'espècie de bolet si tenim prou humitat.
Ara tots esperem les murgules amb ganes, tot i que, qui li farà un lleig a un bon grapat de Tricholoma terreum (fredolics) o de Cantharellus lutescens (camagrocs)?

Bolets no gaire, però molt de vent.....

Les conseqüències del temporal huracanat de vent de dissabte dia 24 van ser brutals. Malauradament amb morts arreu de Catalunya. A casa els pares, els dos arbres que hi havia grans, a terra. Aquí els veieu:

És gener i encara anem fent.....

Aquest gener, i gràcies a les darreres i abundants plujes encara podem trobar alguna coseta a la serralada prelitoral. A principis de mes el fredolic era abundant. Ara mateix, encara es troba algun fredolic, algun camagroc i també força pimpinella morada (lepista nuda). Hi ha al qui li agrada força aquest darrer bolet. Personalment no m'entusiasme.

Bolets Catalans

Hola company@s; a partir d'avui, coincidint amb l'any nou, intentaré anar explicant com evolucionen les temporades boletaires mitjançant una aproximació entròpica :), i a partir és clar, de les experiències que també vulgueu compartir aquí.
Doncs queda dit, aneu-me dient les vostres troballes i alguna imatge i ho anirem publicant entre tots!